1711 - El Setge

El bloc del documental
Veure jerarquia

Els defensors

El català Manuel Desvalls

Manuel Desvalls Manuel Desvalls

Manuel Desvalls i de Vergós va ser coronel d'infanteria i governador del castell de Cardona a partir de 1711. Durant el setge va coordinar tota la defensa supeditat a la direcció militar del comte d'Eck, mà dreta de Starhemberg i enviat expressament amb previsió del possible atac que va acabar succeint. Algun historiador ha dit que Desvalls va estar a punt de ser capturat el dia de l'entrada borbònica a la vila, just abans de muntar el setge al castell, i que va ser rescatat 'in extremis' pels seus soldats a les portes de la fortalesa.

Manuel Desvalls tenia una vida civil, que desenvolupava en una casa de dins de la vila, però se sap que durant els 34 dies de setge no va sortir del castell. Per tant, aquest personatge ens permetrà explicar el setge completament des de dins, amb els punts clau de la resistència interna als atacs del bàndol borbònic. Coneixerem les importants decisions que el governador va prendre durant aquella tardor, començant per la carta signada per ell mateix on amenaça de mort tot col·laborador amb el bàndol borbònic.

Paradoxalment, Starhemberg no menciona Manuel Desvalls en cap moment dins del seu dietari, probablement perquè ni tan sols es coneixien, i ell tenia com a referència el comte d'Eck. Però hem conegut el caràcter motivador de Desvalls sobre els seus homes, i fruit d'això se'n pot deduir com en un moment en què 150 soldats d'elit acudeixen d'amagat al castell per rellevar els efectius més cansats, aquests últims no volen marxar, prefereixen quedar-se a combatre. Entre aquest grup d'elit s'hi troba, precisament, el germà gran de Manuel, Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, que acabaria convertint-se en comandant general de les forces de resistència fora de Barcelona el 1714.

L'austríac comte de Gehlen

L'austríac Christopher Heinrich von Chalon, comte de Gehlen, era coronel des de 1702 i un dels homes de plena confiança de Starhemberg des de 1708. De fet, Gehlen dirigia directament el regiment personal de Starhemberg, d'un miler d'homes. La seva veterania en la guerra el convertia en un gran estratega, i així es pot explicar com, en ple setge, va ser capaç d'introduir 150 granaders d'elit escollits per Starhemberg per donar refresc als soldats més cansats del castell. El més probable és que realitzés la maniobra de nit, conduït per un guia local mentre els francesos abaixaven la guàrdia. L'objectiu era dona refresc, rellevar soldats i informar de la situació interna, de les baixes i dels desperfectes ocasionats pels bombardejos.

Gehlen va tornar amb les mans buides a Prats de Rei: els suposadament cansats soldats de Cardona no van voler marxar, i això va ser una grata sorpresa pel perill que comportava. Però el 29 de novembre va poder comunicar a Starhemberg la situació del setge. Gehlen va servir uns dies més a Prats de Rei, fins que el 18 de desembre va ser enviat per Starhemberg al campament de Battée a Malagarriga. L'objectiu era, a banda de subordinar-se a Battée, estudiar les posicions de l'enemic i planificar l'atac de rescat.

Gehlen va planificar l'ofensiva juntament amb Battée (cap de l'operació), el dia 20 va acampar a Valldeperes (a una hora de Cardona) i allà es va subordinar a Edward Stanhope, líder dels granaders d'elit britànics. El 21 de desembre, Gehlen va atacar i controlar La Coromina, i després es va afegir a la sagnant batalla de la Querosa i els Escorials. Va prendre el relleu de Stanhope com a comandant de l'acció un cop l'anglès va ser abatut. I va guanyar.

Mariscal Guido Von Starhemberg

Mariscal Guido Von Starhemberg Mariscal Guido Von Starhemberg

Virrei i generalíssim de les forces aliades al servei de l'Arxiduc Carles d'Àustria entre 1708 i 1713. Roman a Prats de Rei (Torre Manresana) entre setembre i desembre de 1711, on s'enfrontaven els dos grans exèrcits. Des d'allà va enviar un total de 4.300 soldats a alliberar el setge de Cardona (més els homes del comte d'Eck). Als 54 anys, Starhemberg era un veterà amb tota una vida dedicada a la guerra, i era el líder més influent després de l'Arxiduc.

Comte d'Eck

General alemany enviat directament per Starhemberg per governar el castell de Cardona davant de la sospita d'un atac. No ocupa el lloc de Desvalls com a governador del castell, sinó que en comanda l'operació militar. Té la temptació de rendir-se dos dies abans de l'alliberament perquè està greument ferit. Mor el 2 de febrer 1712 a l'hospital de Sant Andreu Manresa. La seva làpida es troba ubicada al claustre de la basílica de la Seu de Manresa.

Antoni Desvalls i de Vergós

Marquès del Poal. Germà gran de Manuel Desvalls. Va participar en el socors del setge de Cardona com a comandant de les milícies catalanes, després d'entrar al castell durant el segon dia de setge amb Gehlen. Acabarà convertint-se, el 1714, en comandant de tota la resistència fora de Barcelona.

Coronel Edward Stanhope

Coronel britànic, líder d'un regiment d'elit amb, com a mínim, 400 granaders. Stanhope va comandar l'ofensiva aliada del 21 de desembre a la Querosa i Els Escorials, on va ser ferit de mort (va morir dos dies després). Era germà del general James Stanhope, en aquell moment empresonat a Madrid i que acabaria convertint-se en ministre del Tresor britànic.

Pere Montaner Ramon i de Sacosta

Coronel del Regiment de la Diputació de Catalunya, que va formar part de la guarnició del castell de Cardona l'any 1711. Va morir el 21 de desembre a la Querosa, lluitant contra les tropes borbòniques.

Rafel Nebot

General de cavalleria catalana que va dirigir les tropes catalanes (Miquelets i Sometents) en l'alliberament del setge de Cardona. Responsable del primer atac de l'alliberament i de l'última embestida, perseguint amb 100 cavalls la retirada borbònica.

Baró de Battée

Austríac, tinent general dels exèrcits aliats alliberadors del setge. Va ser designat per Starhemberg des de l'arribada borbònica a Cardona, i es va establir a dues hores (Malagarriga) amb 300 homes a l'espera de nous regiments quan el mariscal ho cregués oportú. Va ser l'encarregat d'introduir els socors dins del castell de Cardona, amb uns 400 homes que van entrar amb provisions i munició en plena batalla de la Querosa.

Comte de Traun

Era l'ajudant de camp de Starhemberg i encarregat de mantenir la comunicació entre Battée i Starhemberg. Era general, un grau militar per sota de Battée, però tenia una gran autoritat per sobre de la resta de generals i fins i tot del propi Battée, en ser l'home de més confiança de Starhemberg. Va donar la notícia sobre l'aixecament del setge. El 1733 va convertir-se en mariscal de l'exèrcit austríac.

Altres personatges rellevants del bàndol austriacista eren, fora del castell, els generals Hamilton (britànic), Monthese (holandès) i Lescharain (suïs), els coronels Shomberg, Spee, Beaufort i Rohr, i els oficials catalans Joan Vilar i Ferrer (coronel), Manuel Moliner i Rou (coronel), Segimon Torres (coronel) i Casanova (capità); dins del castell, destaquen el general alemany Shover i coronels del prestigi del comte de Taaff (italià) i Conrad Planta (suïs).