1711 - El Setge

El bloc del documental
Veure jerarquia

Els atacants

Comte de Muret

Tinent general dels exèrcits borbònics, és a dir, màxim dirigent per sota del generalíssim Duc de Vendôme. Va dirigir una divisió d'aproximadament 11.000 soldats per assetjar el castell de Cardona, on va recollir una de les derrotes més sonades de la seva carrera militar. També va participar al setge de Barcelona (1713-1714), a les ordres del Duc de Berwick. Va morir el 1741.

El francès Jean- Baptiste Joblot

Enginyer militar francès (1655 – 1725). Aquest personatge va aixecar les vistes i va fer el disseny dels plànols del setge del bàndol borbònic, dirigit pel tinent general comte de Muret. Va redactar la memòria de les operacions del setge i assalt efectuades. Joblot dóna a conèixer el punt de vist felipista, de la banda assetjant. Els seus mapes i indicacions permeten entendre l'èxit de l'assalt a la vila, però el fracàs del setge al castell. Per què l'exèrcit militar més important del món no va aconseguir subordinar aquesta plaça forta catalana amb les armes? Què va fallar en el disseny dels mapes o de l'estratègia d'atac? Tot plegat va ser un conjunt de despropòsits.

El setge de Cardona de 1711 es produeix en una època on l'art del dibuix militar gira entorn d'uns plànols topogràfics acompanyats de signes codificats, que simbolitzen el moviment de les tropes. A través dels mapes de Joblot, podem veure les diferents fases d'encerclament de les tropes amb les conclusions sobre les causes del fracàs: una planificació errònia del setge basada en la presumpció d'una ocupació ràpida; la interrupció del municionament des de la rereguarda, la coordinació ineficaç entre les unitats, i, finalment, l'error d'avaluació del conjunt de tots els paràmetres estratègics.

En tot cas, la veu de Joblot ens pot aportar el punt de vista d'una tropa que travessa per situacions agredolces, des del punt àlgit de l'ocupació fulminant de la vila fins a la frustració dels successius atacs acabats en fracàs, pràcticament sense munició, mermats per la fam, el fred i el pessimisme. També ens aportarà la visió dels orgullosos dirigents francesos (Muret, el Mariscal de Camp Arpajou, el brigadier Melun, el generalíssim Vendôme des de Calaf).

Duc de Vendôme

Generalíssim dels exèrcits borbònics i Mariscal de França, màxima autoritat per sota de Felip V. Era de la família Borbó, familiar del rei de França Lluís XIV El Gran. Va dirigir les tropes borbòniques a l'interior de la Península Ibèrica a partir de 1710. Va ordenar el setge de Cardona. Després d'una llarga trajectòria lluitant per tot Europa (on ja s'havia enfrontat amb Starhemberg), va morir l'any 1712 a Vinaròs com a conseqüència d'una fartanera de marisc.

Marquès d'Arpajou

Mariscal de camp de l'exèrcit borbònic. Abans de dirigir-se al setge de Cardona, provenia amb les seves tropes de Castell-lleó (Castellbò, al costat de La Seu d'Urgell). Va conduir entre 3.000 i 5.000 homes al Pla de Bergús, es va posar a les ordres de Muret i va iniciar amb ell l'assalt a la vila i el setge al castell de Cardona.

Comte de Melun

Brigadier de l'exèrcit borbònic, subordinat directe del comte de Muret. Va lluitar activament en el setge de Cardona i en la sagnant batalla de la Querosa contra el coronel Edwart Stanhope. Va córrer la mateixa sort que l'oficial anglès: va morir durant la batalla. Com que no va ser enterrat com es mereixia, el bàndol aliat el va honorar amb un enterrament digne del seu rang, tot i ser del bàndol enemic. La seva tomba va ser construida a l'interior del castell; estem investigant-ne la ubicació exacta.

Lluís de Vendôme