1711 - El Setge

El bloc del documental

La història

A finals de setembre de 1711, els dos grans exèrcits enfrontats en la Guerra de Successió, borbònics (Duc Lluís de Vendôme) i austriacistes (mariscal Guido Von Starhemberg), es troben a Prats de Rei (Anoia), en el camí que volien fer els borbònics per realitzar un atac definitiu a Barcelona.

Davant d'una previsió de batalla molt llarga, el Duc de Vendome prepara a través de Pinós un camí fins a Cardona per fer-hi passar els seus homes i canons necessaris pel setge i la rendició del castell de Cardona. Els borbònics destinats a aquesta operació, sota les ordres del comte de Muret, acampen al Pla de Bergús, a dues hores de Cardona (7 km), on arriben més tropes felipistes procedents de La Seu d'Urgell i encapçalades pel general Arpajou. En total, entre 9.000 i 11.000 homes (amb uns 3.000 cavalls), tots sota les ordres de Muret i a punt per iniciar un atac.

Paral·lelament, Starhemberg, que coneix l'expedició i les intencions de Muret de realitzar un atac per sorpresa, envia reforços a Cardona per defensar el castell, sota les ordres del general comte d'Eck (alemany). Uns 800 homes s'afegeixen als regiments català, austríac, italià i suïs que ja hi havia des de feia uns mesos en previsió d'un presumible atac. Amb l'arribada d'Eck, la guarnició del castell arriba als 1.868 efectius. El comte d'Eck es converteix en màxim responsable de la plaça a nivell militar, relegant el governador Manuel Desvalls a la coordinació, una feina gens fàcil en un context de cinc llengües diferents. Fa costat a Desvalls Pere Alba i Marquès, governador polític de la vila i del ducat, encarregat d'enviar al front els somentents (paramilitars locals).

Mentre els francesos (amb el suport d'una petita dotació de castellans comandats pel general Bracamonte) van aproximant-se al pla de Bergús, uns 600 soldats del castell instal·len un camp atrinxerat a ponent de la vila, rere dues torres de defensa avançades. Després de dos dies de bombardejos, el 17 de novembre de 1711 les tropes de Muret inicien un atac amb 1.600 homes, i obliguen a una retirada precipitada i desordenada dels aliats cap al castell, tot i que molts es veuran acorralats cap a un barranc sobre el qual s'aixeca un dels baluards de la fortalesa i seran precipitats. Entre els defensors del camp atrinxerat i els soldats que surten en la seva cobertura, el castell perd uns 600 efectius (passen de 1.868 a menys de 1.300). Muret pren la vila, i aquest èxit fa pensar en una rendició imminent.

Pla de Bergús Pla de Bergús (recreació de l'aspecte que deuria tenir el camí per on van arribar els borbònics).

Starhemberg hauria volgut respondre d'immediat, però no pot descuidar el front de Prats de Rei, per on pretenia avançar el gruix de l'exèrcit de Felip V comandat per Vendôme. D'entrada i per precaució, envia un petit regiment d'uns 300 homes a les ordres del general Bathée, que s'instal·la al pont de Malagarriga (l'únic pont que hi ha al Cardener entre Manresa i Cardona). L'objectiu immediat del contingent és de contenció en el cas que els francesos superin Cardona i avancin cap a Barcelona, fet que deixaria la rereguarda de Prats de Rei al descobert. Però Bathée també té la missió d'estudiar el terreny, la situació de l'enemic i planificar un alliberament a mig termini, que ell mateix haurà de dirigir.

Soldats obrint foc amb artilleria i maquinària
de guerra.

Durant 34 dies, els francesos bombardegen la fortalesa, però l'alçada complica que els projectils hi arribin. L'accés per terra també és complicat, però després de dues setmanes sense èxit en els bombardejos, els borbònics intenten accedir al castell excavant túnels. Tots els intents són fallits, i això provoca nombroses baixes (entre morts i presoners).

Durant el setge hi van haver nombroses lluites, excepte a les nits, que eren absolutament tranquil·les. Això permet entendre que el comte de Gehlen (coronel austriacista, regiment de Starhemberg) aconseguís introduir 150 granaders aliats, de l'elit escollida personalment per Starhemberg, dins del castell el segon dia de setge. La missió de Gehlen era refrescar la tropa i endur-se els 150 homes més cansats, però la sorpresa és que els soldats cansats van decidir no retirar-se. Com hem dit anteriorment, entre aquests 150 reforços hi havia Antoni Desvalls, germà de Manuel Desvalls i líder de les milícies catalanes.

Durant el setge, les forces borbòniques van viure una experiència agredolça. De la sonada victòria de la primera incursió a la vila a la frustració de no poder conquerir el castell. Les forces s'esgoten i el menjar i la munició escasseja en ambdós bàndols, no només entre els assetjats com pretén qualsevol estratègia de setge.