1711 - El Setge

El bloc del documental

La cronologia

17 d'abril de 1711

Mort sense descendència masculina l'emperador Josep I, que deixa com a hereu de l'Imperi a l'Arxiduc Carles.

27 de setembre

L'Arxiduc Carles embarca a Barcelona per ser coronat com a nou emperador. La reina Elisabet Cristina resta a la ciutat com a governadora durant l'absència del rei i com a garantia de retorn.

12 d'octubre

L'Arxiduc rep el càrrec amb el nom de Carles VI i prepara la coronació.

17 d'octubre

1.600 homes de les forces del mariscal Lluís Josep de Borbó, duc de Vendôme, acampat a Calaf, preparen a través de Pinós un camí carreter fins a Cardona per fer-hi passar els homes, canons, carros i queviures necessaris per al setge del castell de Cardona, i controlar la Catalunya central, pas previ per a la dominació de Barcelona. El comte de Muret dirigeix l'operació, i un cop obert el camí arriben uns 4.500 homes més.

7 de novembre

Des de Solsona, entre 3.000 i 5.000 borbònics es dirigeixen a Cardona a les ordres d'Arpajou. El Duc de Vendôme vol atacar directament Cardona, però els generals Valdecañas i Aguilar es declaren en contra. Aguilar renuncia al setge. La resta es troben amb Muret a Bergús.

L'accés a Cardona està cobert per un camp atrinxerat, recolzat per la muralla i dues torres, que es troben situades a ponent de la vila. La guarnició consta de 1.868 homes sota les ordres del comte d'Eck. Al castell hi havia el coronel Manuel Desvalls com a governador. Formaven part de la guarnició del castell els regiments de la Diputació, del comte de Taff (austríacs), de Faber (italians), grisons (suïssos), castellans i voluntaris. Algun document apunta que també hi podien haver uns 186 portuguesos.

12 de novembre

Les tropes borbòniques del comte de Muret arriben a prop de Cardona. Eren uns 6.000, amb alguna cavalleria.

Els borbònics obren les trinxeres contra les torres del campament, on hi havia atrinxerada la major part de la guarnició aliada, que vetlla per la defensa des dels murs de la ciutat.

15 de novembre
(3a nit)

Els borbònics construeixen una bateria de canons que durant 48 hores enderroca els murs.

17 de novembre

El campament és atacat per 1.600 soldats borbònics dividits en tres francs. La guarnició de defensa fuig desordenadament, juntament amb els atacants. El tinent general borbònic comte de Muret pren la vila, que havia estat evacuada per tots els seus habitants en saber-se que els exèrcits borbònics s'hi apropaven. Els borbònics eren 6.000 infants i 3.000 cavalleries, i encara faltava algun reforç.

L'èxit borbònic provoca un gran ensurt. El Comte d'Eck envia una carta a la reina dient-li que si no és ajudat pot haver de prendre desesperadament la decisió de rendir-se, doncs al castell no hi ha massa provisions i la guarnició està en inferioritat respecte els assetjants (a més, acaben de perdre 600 homes). La reina, citant paraules del rei Carles, diu que "és davant del perill quan la constància, la determinació i la direcció s'han de demostrar", i que ajudarà amb tropes a l'alliberament del setge.

18 de novembre

Després de prendre la vila, Muret dirigeix les bateries cap al castell. Disparen des de 4 punts diferents. Obre trinxeres contra el castell.

Starhemberg sap que és complicat que les bateries puguin provocar la caiguda del castell. Per facilitar la defensa al comte d'Eck, Starhemberg decideix retirar tropes cansades i inservibles del castell de Cardona i reemplaçar-les per tropes noves.

El comte de Gehlen ha d'arribar amb 150 granaders al castell. Allà ha de prendre informació de la situació de la guarnició.

Per la informació rebuda pel comte de Gehlen, Starhemberg prepara l'atac al setge de Cardona. L'alliberament del setge esdevé una prioritat, després de controlar la batalla de Prats de Rei.

28 de novembre

Arriben reforços de cavalleria borbònica, uns 3.000 soldats. Ara ja són entre 9.000 i 11.000 els assetjants.

30 de novembre

Una bretxa que s'havia aconseguit a través dels bombardejos de les bateries i de mines esdevé transitable. Muret ordena als soldats atacar per la bretxa, però les incursions són aturades pels defensors.

Entre el 20 de novembre i el 10 de desembre hi ha bombardejos al castell i els esdeveniments no prenen cap forma diferent, sense bons resultats i amb nombrosos intents frustrats per part dels francoespanyols.

2.400 homes anglesos dirigits per l'almirall Jennings desembarquen a Barcelona i es dirigeixen a Prats de Rei.

18 de desembre
(tarda)

Starhemberg envia el cap del quarter general Peroni, acompanyat per Gehlen i Rohr, cap a Cardona per documentar-se sobre la posició exacta de l'enemic, i escollir punt fàcils d'atac.

18 de desembre

El comte de Traun, que després serà un dels caps militars d'Àustria més famosos, és enviat a trobar-se amb el general Batteé per passar instruccions d'aprovisionament i socors al castell. En total hi ha 4.300 soldats austriacistes a punt per atacar el setge del castell de Cardona.

19 de desembre
(a les 17:00h)

El baró de Battée surt des del pont de Malagarriga, on hi havia el campament, i s'apropa a la vila de Cardona fins a una distància de mitja hora. Passa la nit acampat amb l'exèrcit i organitza els atacs.

21 de desembre
(a les 05:00 de la matinada)

Es dóna la SENYAL d'atac. El general Nebot assalta la fortificació que hi havia sobre del turó de l'actual benzinera Vilalta i, seguidament, ataca el campament enemic de la Coromina, el conquereix i s'hi manté en posició malgrat les forces dels francesos.
Els coronels comte de Gelhem i Edward Stanhope ocupen els Escorials i el turó de la Querosa, que estava en possessió dels francesos.
En aquesta lluita, el comte francès de Melun és greument ferit i capturat, i al cap de poc mor per les seves ferides.
També lluita el coronel comte de Gehlen, que se subordina a les ordres de Stanhope. A la columna s'hi uneixen Schonberg i el general Nebot. També l'holandès Montese, i el general palatí Lescheraine.
Batalla més dura del Setge. El coronel Edward Stanhope és ferit i mor dos dies després.

Hores abans, el comte d'Eck havia advertit per carta que estava a punt de rendir-se per la falta d'aigua, i és requerit a que aguanti o bé intenti treure-la del riu en alguna maniobra.

22 de desembre
(a les 09:00 del mati)

El tinent general baró de Batté aconsegueix introduir provisions al castell i espera l'atac simultani a l'enemic. 400 homes porten provisions. Els francesos són atacats. Lluita sagnant al campament borbònic de Santa Llúcia. Els francesos desallotgen el lloc. Renuncien al castell de Cardona i fugen a la desesperada sense endur-se la maquinària de guerra. El general Nebot els persegueix amb 100 cavalls per assegurar que marxen per no tornar.

22 de desembre
(nit)

El comte de Muret escriu al comte d'Eck i li recomana que tingui cura dels malalts i ferits que no s'ha pogut emportar. Li envia un tambor amb metges i cirurgians esperant el seu retorn quan els malalts estiguin ja més bé.

22 de desembre
(mitjanit)

Els francesos marxen cap a Solsona fins a Oliana. Segons Starhemberg, l'enemic tenia 2.500 homes davant de la muralla, però va perdre 1.500 homes durant els dos dies de batalla més uns 300 ferits i nombrosos empresonats i desertors.

23 de desembre de 1711

Es fa oficial l'alliberament del setge, notícia donada pel general comte de Traun. Aquest mateix dia, Carles és coronat emperador a Àustria.

Festa d'agraïment del mariscal Starhemberg pel socors de Cardona. Tots els canons llancen una triple descàrrega. El comte de Traun, destacat especialment per la batalla de Cardona, entregà la notícia de la victòria a Barcelona. Tots contents amb Starhemberg per les bones ordres, pel càlcul i pel control dels fets.